Amb aquest article intento desmuntar les reiterades falsedats difoses per Xavier Sala Martín i tota aquesta colla de neoliberals. Són gent que, si la realitat no els dóna la raó, s’inventa realitats paral·leles. L’informe del que parlo en aquest article n’és una mostra i  el trobareu al web del World Economic Forum .

La setmana passada fou notícia que l’economia espanyola havia perdut 9 llocs en la classificació mundial de la competitivitat. La notícia procedeix de l’Informe Mundial de Competitivitat 2010-2011, el·laborat pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Segons aquest informe, Espanya ha passat del lloc 33 al 42, d’un total de 139 països. Com és lògic, la notícia ha aixecat preocupació i alguns sectors no han dubtat d’ella, lamentant que Espanya vagi tan malament.

L’informe avalua 12 elements com, per exemple, les institucions, les infrastructures, la sanitat i l’educació bàsiques, l’educació superior, la preparació tecnològica, la innovació, el tamany dels mercats i l’eficiència del mercat laboral. De cadascun d’aquests elements hi ha un llistat sencer de països, ordenats de millor a pitjor. L’element institucional fa referència als nivells de regulacions, burocràcia, corrupció, llibertat dels mercats, transparència i independència judicial. Segons l’informe, Espanya ocupa el lloc 53, per sota de països tan poc democràtics com Xina, Jordània, Gàmbia, Aràbia Saudita, Tunis, etc. Com tothom sap, els jutges xinesos o d’Aràbia Saudita són qualsevol cosa llevat d’independents. I com també sabem, Namíbia, Ruanda, Montenegro, Malàisia, Xina o Malawi són països molt més corruptes que Espanya. D’entrada, l’Informe de Davos ja no quadra en aquest aspecte.

Sobre l’element relatiu a la sanitat i a l’educació, l’informe tampoc deixa gaire ben parada a Espanya. Ocupa el lloc 49, per sota de països com Xina, Líban, Montenegro, Puerto Rico, Tunis, Sri Lanka, etc. Segons l’ONU, Tunis té un 25% d’analfabetisme, Xina un 27%, Líban i Sri Lanka un 30%. A Espanya no arriba al 2%. La mortalitat infantil a Espanya és de 4 nens per cada 1.000. A Xina, Líban, Tunis i Sri Lanka, la mortalitat infantil quadruplica l’espanyola. Novament, l’Informe de Davos no sap valorar gaire bé les coses.

On ja no s’entén res és sobre el desenvolupament dels mercats financers, on Espanya está per sota de països tan poc desenvolupats com Botswana, Guatemala, Jamaica, Kènia, Jordània, Perú o Zàmbia. No s’acaba d’entendre per enlloc com aquests països poden tenir un mercat financer més desenvolupat que l’espanyol. Però on l’Informe de Davos es llueix és en la mesura de l’eficiència del mercat laboral. Espanya està al lloc 115 d’un total de 139 països, i l’Informe destaca la manca de felixibilitat laboral. Es nota que els autors de l’Informe no coneixen les ETT, els contractes temporals, ni tampoc s’han passat per la cua de l’Inem. No s’entén com gairebé tots els països del món tenen un mercat laboral més eficient que Espanya, encara que estiguin molt per sota en desenvolupament.

La conclusió que s’extreu de l’Informe de Davos és que els seus autors valoren especialment la manca de drets laborals i humans. Prefereixen països on no hi ha sindicats, ni lleis de seguretat laboral, on les jornades laborals són de 60 i 70 hores, i sense vacances, i tot plegat amb sous de misèria i amb l’acomiadament lliure. Per a aquesta gent, les dictadures, els règims on les dones no hi pinten res, i on no hi ha drets ni llibertats, són països més competitius que Espanya. El país més competitiu segons l’Informe de Davos és Suïssa, conegudíssim paradís fiscal, on hi ha secret bancari, i les grans fortunes paguen molt pocs impostos. Suïssa és un dels grans “calaixos” del diner negre mundial. El tercer país més competitiu és Singapur, on hi ha un mercat financer enorme i desregulat, al gust dels grans especuladors. Als autors de l’informe els importa un borrall que a Singapur s’apliqui la pena de mort, que l’homosexualitat comporti presó, que no hi hagi llibertat d’expressió i que l’acomiadament sigui lliure i sense indemnització.

El director d’aquest informe fals i esbiaixat és Xavier Sala i Martín, que l’ha el·laborat a partir de 13.000 entrevistes a empresaris. Cada país té una entitat coordinadora de l’informe que, a la majoria de països no democràtics o en desenvolupament, són departaments del propi govern. Queda clar, doncs, que l’Informe és purament subjectiu, fet a base de l’opinió d’un determinat sector de la societat, o directament del propi estat. Així, no hi ha qui s’ho cregui.

Joan Saumoy i Gregori

Article publicat al Diari de Sabadell el divendres 17 de setembre de 2010