Publicat al Diari de Sabadell el divendres 17 de desembre de 2010

El passat divendres, 10 de desembre, va ser el Dia Internacional dels Drets Humans. El mateix dia, la junta directiva del FC Barcelona va anunciar l’imminent contractació de publicitat a la samarreta de l’equip de futbol de la Fundació Qatar, òrgan del mateix govern de Qatar. A continuació expliquem perquè la pitjor notícia per als drets humans en el seu Dia Internacional va ser que un dels principals clubs esportius del món acceptés els diners d’un país gens democràtic.

Qatar no és un país democràtic i no ha signat la Declaració Internacional dels Drets Humans. També ha refusat signar els convenis internacionals contra el tràfic de persones i la seva explotació en la prostitució, i la convenció internacional que determina una edat mínima per casar-se. Qatar té una constitució aprovada al 2003 en referèndum pel 96’6% dels votants, d’un cens de 85.000 persones entre 1’6 milions d’habitants. Les condicions per poder votar són innumerables. La paradoxa és que hi ha més persones censades per elegir el president del Barça que persones a Qatar que puguin votar.

A Qatar hi ha cadena perpètua i pena de mort, que s’aplica penjant o cremant viu al condemnat. No hi ha llibertat d’expressió i internet pateix censura: aquest article mai es podrà publicar ni llegir a Qatar. Els partits polítics estan prohibits i no hi ha llibertat sindical. Les lleis laborals donen molt marge als empresaris, i pocs drets als treballadors. I són lleis que exclouen a part de la gent que treballa, com al treball domèstic on les condicions són d’esclavitud real. Com diu el president del Barça, a Qatar hi ha educació gratuïta, però per als pobres i amb nenes i nens educats per separat. I també hi ha sanitat gratuïta, per als pobres i amb menys de 2000 persones de personal mèdic i d’infermeria per a 1’6 milions d’habitants. Catalunya en té 60.000 per a 7 milions de persones.

La constitució qatarí parla d’un parlament de fireta amb 45 membres, 15 dels quals els tria directament l’emir. Es van anunciar eleccions per al 2008. Posteriorment es van posposar per al 2010 i ara el govern ha anunciat que seran al 2013. Per cert, que la constitució imposa eleccions cada 4 anys. Aquesta broma de Parlament redacta i proposa lleis que, si no li agraden a l’emir, no són vàlides. El poder omnímode de l’emir és absolut. El cap de govern el tria ell, no el parlament.

La vida de les dones és particular a Qatar. Poden votar i la constitució reconeix la seva igualtat. Però els matrimonis continuen sent concertats per les famílies. I hi ha molts casament on les dones són menors d’edat, a part de que la poligamia és legal. Però el divorci està permès, també a proposta de les dones. Això genera una curiositat: Qatar té una de les taxes més altes de divorci perquè les dones, a poc que poden, es divorcien del marit amb el que les han obligat a casar-se. Els homes qatarís poden casar-se amb dones estrangeres. Però les dones qatarís no poden casar-se amb homes estrangers. També tenen prohibit adreçar-se a un home en públic, ni poden donar la mà ni fer un petó a qui no sigui parent. I l’ús del biquini comporta presó, llevat de dur-lo a les piscines dels hotels per a turistes. Tenir relacions sexuals fora del matrimoni implica anys de presó. I a les dones inclús els pot caure cadena perpètua o de mort.

Ser homosexual a Qatar pot implicar la pena de mort. En relació a la brutal homofòbia a Qatar, Joseph Blatter, President de la FIFA, enlloc de criticar-la ha afirmat que el millor que poden fer els homosexuals que vagin al mundial de Qatar al 2022 es no tenir relacions sexuals. A què espera per dimitir? Qui és el president de la FIFA per afirmar qui pot tenir o no relacions sexuals?

Tot plegat ens mostra com el món del futbol es rendeix als diners, encara que vinguin de dictadures com Xina o Qatar. Fins i tot Pep Guardiola ha llençat per la borda el seu prestigi en afirmar que a Qatar hi ha totes les llibertats. Guardiola ara ha demostrat no tenir ètica humana, igual que el Barça, Malauradament, el resultat d’un Barça-Madrid continuarà sent la notícia important. I seguirem callant davant de tots els abusos contra els drets humans que es produeixen a Qatar i a molts altres llocs del món.

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, desembre de 2010

 

Alguns enllaços interessants:
Constitució de Qatar

Codi Penal de Qatar

Llei laboral de Qatar