Article publicat al Diari de Sabadell el divendres 14 de desembre de 2012

En pocs dies hem tingut dos dies amb commemoracions o celebracions importants. Un és d’abast espanyol, amb el 6 de desembre, dia de la Constitució, en record al dia de 1978 en que l’actual constitució espanyola fou validada en referèndum. I dilluns, 10 de desembre, fou el Dia dels Drets Humans, recordant que tal dia de l’any 1948 es va aprovar a l’ONU la Declaració Universal dels Drets Humans.

Ambdues dates han tingut lloc en un moment de crisi de tots dos elements, tant de la constitució espanyola com dels drets humans. Si bé és l’independentisme qui posa en crisi la constitució espanyola, hi ha realitats que confirmen una crisi en el compliment dels drets reconeguts a la constitució.

El títol primer de la constitució està dedicat exclusivament als drets i als deures de la ciutadania. La llista de drets constitucionals espanyols és llarga, i es remet a les constitucions democràtiques modernes, reconeixent els drets explicitats a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU, de l’any 1948. Una de les grans claus d’aquesta Declaració Universal és el compromís i obligació dels països -dels governs- de que els drets humans es puguin exercir amb la màxima plenitud. De fet, les administracions públiques són les garants de l’exercici dels drets, i les seves respectives legislacions han de contemplar-ho.

Però en aquests temps de crisis generalitzades, també el compliment dels drets reconeguts a la constitució està en crisi. L’article 9.2 de la Constitució (CE) determina que els poders públics han de promoure la llibertat i igualtat reals i efectives per a tota la ciutadania, eliminant-se els obstacles i facilitant la participació a la vida política, econòmica, cultural i social. La pròpia crisi, per sí mateixa, ja es carrega aquestes llibertat i igualtat. A més, les retallades i reformes dels governs conservadors a Catalunya i a Espanya incideixen encara més en la destrucció de la llibertat i igualtat prescrites a la Constitució.

Hi ha altres drets constitucionals que estan en crisi, en relació a que els poders públics en garanteixin el seu compliment sense limitacions. Hi ha el dret a l’educació (art. 27 CE), al treball (art. 35), a la redistribució de la renda i a la plena ocupació (art. 40), a l’atenció social (art. 41), a la protecció de la salut (art. 43), a la protecció ambiental i a la qualitat de vida (art. 45), a l’habitatge (art. 47), a l’atenció a les persones amb discapacitat (art. 49), a la protecció de la gent gran i a les pensions dignes i suficients (art. 50), etc. Fins i tot hi ha un article curiosíssim, el 42, on s’afirma que l’estat orientarà les seves polítiques al retorn de les persones espanyoles emigrades a l’estranger. La realitat és ben diferent, i les polítiques estatals precisament afavoreixen l’emigració a l’estranger, especialment de persones prou ben preparades i capacitades.

A Catalunya, a Espanya i a Europa bufen vents contraris als drets. Vivim temps on l’hegemonia ideològica conservadora situa l’austeritat de la despesa pública i la “salut” del sistema financer com a prioritats. Mentre, decauen els drets humans, el seu compliment i l’obligatorietat de vetllar-ne per part dels poders públics. Malauradament, avui manen més els drets dels bancs que no pas els drets de la ciutadania. I aquesta hauria de ser la gran reflexió que hem de fer com a societat, com a país. No podem acceptar la desigualtat en l’actuació de les administracions públiques i dels respectius governs.

El 26 d’agost de 1789 va ser la data de proclamació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, en plena revolució francesa. Avui, 223 anys més tard, dissortadament encara hem d’escriure sobre incompliments en l’exercici d’aquests drets. I és especialment trist quan són drets reconeguts a les legislacions que tenim, que democràticament hem el·laborat.

Una societat que no permet l’exercici en plenitud i en règim d’igualtat dels drets humans és una societat amb un futur ple d’injustícies i de desigualtats.

Joan Saumoy i Gregori
Sabadell, desembre de 2012