Article publicat al Diari de Sabadell el divendres 21 de desembre de 2012

Espanya és possiblement el país d’Europa amb més frau fiscal. El valor real del frau fiscal anual a Espanya oscil·laria entre els 60 i 70 mil milions d’euros. Gestha, el sindicat de tècnics de l’administració d’hisenda, calcula que el frau fiscal de petites i mitjanes empreses i autònoms supera els 16 mil milions d’euros. I també segons Gestha, les grans fortunes i les grans empreses van generar un frau fiscal anual de gairebé 43 mil milions d’euros. Són autèntiques fortunes que, comparades amb les retallades que patim, ens demostra que el frau fiscal és un problema de primer nivell al nostre país.

A finals de novembre es va acabar l’amnistia fiscal promoguda pel govern del PP. Aquesta amnistia perdonava l’aflorament de diner “negre” pagant només un 10% de l’import aflorat. El total recaptat ha estat de poc menys de 1.200 milions d’euros, molt menys de la meitat del que es preveia. I el nombre de contribuents que s’han beneficiat d’aquesta amnistia fiscal ha estat de més de 31.000. No és just que un govern faci pagar d’IRPF a un mileurista percentatges que ronden el 20%, mentre que els defraudadors siguin beneficiats amb aquest mins 10%. Per cert, en cap moment s’han conegut els noms d’aquestes 31.000 persones que van regularitzar el seu diner negre -o part d’ell-.

Per Espanya ronda -detingut durant mesos i alliberat aquesta mateixa setmana- Hervé Falciani. Aquest francés treballava a un banc suís -UBS (1)-, del que va treure una sucosa llista amb 130.000 persones que hi tenien oberts comptes corrents. Perseguit per la justícia suïssa, va acabar a Espanya, sent detingut i empresonat. Se l’acusa del delicte de violar el secret bancari. A Suïssa és delicte, però aquí no. Doncs bé, a la llista de persones amb comptes corrents a Suïssa hi ha 659 persones espanyoles. La llista està en mans del govern espanyol. Però a hores d’ara, encara no sabem el nom d’aquestes persones perquè el govern espanyol es nega a informar-ne. A França, però, el govern socialista sí ha donat els noms francesos d’aquesta llista d’espavilats amb comptes corrents a Suïssa.

Dies enrere, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va declarar que el govern podria fer públics els noms dels majors morosos i defraudadors de la hisenda pública. El que no diu el ministre Montoro és que per fer públics aquests noms caldria modificar la Llei General Tributària (Llei 58/2003), que actualment impedeix donar públicament aquestes dades. I, de moment, no hi ha cap iniciativa del govern al Congrés dels Diputats per modificar aquesta llei.

Sorprèn aquest secretisme en temes fiscals, aquesta voluntat de mantenir en secret el nom dels defraudadors fiscals. I sorprèn perquè al Butlletí Oficial de la Província (BOP) trobarem ràpidament noms i cognoms de les persones que no paguen multes de trànsit als municipis espanyols i catalans. Aquesta mateixa setmana, el BOP de Barcelona donava els noms, cognoms, DNI i adreces d’algunes persones d’un municipi de la nostra comarca sancionades per fets com orinar al carrer, beure alcohol al carrer, llençar fustes a un lloc on no es pot, cantar o cridar a la via pública, o fins i tot per deixar les escombraries fora del contenidor corresponent.

Com a país tenim un clar problema des del moment en què es pot fer públic el nom d’una persona per dipositar les escombraries fora del contenidor o per cantar al carrer, mentre que es manté en secret el nom de qui defrauda desenes o centenars de milers d’euros a l’erari públic. Certament, sembla molt més lesiu per a l’interès general no pagar els impostos corresponents que no pas cantar pel carrer. De fet, defraudar impostos afecta negativament a tota la ciutadania, en haver de patir retalls en drets i serveis públics perquè l’estat no té ingressos suficients.

El famós actor francès Gerard Dépardieu ha decidit mudar-se a Bèlgica perquè, segons afirma, a França pagava en impostos el 85% dels seus ingressos. A Espanya, el diner negre ha pagat només un 10%, i els rendiments del capital paguen molt menys del 30%. Defraudar a hisenda a Espanya surt molt barat i és anònim, això sí, mentre no es canti pel carrer.

1:Vegi’s el post “Faules gregues o la por a la democràcia”, on al paràgraf titulat “Tontos útils i col·laboradors necessaris” s’expliquen unes cuantes males pràctiques d’UBS.

Joan Saumoy i Gregori
Sabadell, desembre de 2012