Article publicat al Diari de Sabadell el divendres 5 de març de 2010

El proper dilluns, 8 de març celebrarem el Dia Internacional de la Dona. Aquesta és, doncs, una bona ocasió per aportar algunes dades curioses que reflexen algunes diferències importants de comportament entre els homes i les dones. Així comprovarem la contradicció de la nostra societat, plena de desigualtats de tracte entre dones i homes, malgrat el molt millor comportament femení.

A Espanya hi ha pràcticament el mateix nombre de dones que d’homes, guanyant elles per poc més de 600.000. La raó és bàsicament una major esperança de vida atès que els homes morim abans. Es confirma així que tenim el mateix pes demogràfic i que, en principi, hauríem de tenir comportaments semblants. Però la realitat, dura i crua, demostra que els homes som molt pitjors que les dones. A tot un seguit de comportaments, dades i qüestions, les dones són i es comporten molt millor que nosaltres els homes.

La primera informació interessant és saber que a Espanya hi ha 70.000 homes empresonats, mentre que només hi ha 6.000 dones. La conclusió és prou clara: els homes delinquim molt més que les dones. Als centres de menors, on s’acull als menors delinqüents, la relació entre el nombre de noies i de nois és semblant. Per cada noia reclosa hi ha 13 nois. Per tant, els nois adolescents també delinqueixen molt més que les noies.

Continuant amb dades luctuoses, els darrers estudis demogràfics ens expliquen que, en els suïcidis, els homes també ens duem la palma: per cada dona que se suïcida, ho fan 4 homes. I si parlem de violència masclista, les dades de l’any 2009 són aclaparadores: 58 dones van morir a mans dels seus  companys, marits o ex-companys. Per contra, només 2 homes van morir a mans de dones, fossin esposes o ex-esposes. Per acabar amb les dades de caràcter més directament negatiu, també es pot destacar la diferència entre dones i homes en els accidents de trànsit, on els homes conductors tripliquem l’accidentalitat de les dones conductores. I passa exactament el mateix amb les sancions de trànsit. És a dir, que els homes cometem més infraccions que les dones. A més, hi ha el doble d’homes que dones en el consum d’alcohol, i els homes som 5 vegades més nombrosos en el consum de drogues.

Un índex molt curiós i que té una importància determinant al nostre país és el fracàs escolar. Els nois són molt pitjors estudiants que les noies. El fracàs escolar a l’ESO és del 35’3% entre els nois, mentre que les noies només arriben al 21’5%. Al batxillerat passen coses semblants perquè per cada 3 noies que l’acaben, només hi ha 2 nois que ho fan. I a la Universitat s’acaba trobant el resultat del millor recorregut acadèmic de les noies. El 54’2% de tots els estudiants universitaris són noies, mentre que els nois es conformen amb ser només el  45’8%. I si valorem el resultat final, és a dir, sobre qui obté finalment la llicenciatura, les noies guanyen també sobradament, acabant més la “carrera” que no pas els nois. En l’assetjament escolar, els nens guanyen també en comportaments violents: els agressors masculins arriben a multiplicar per 8 el nombre de nenes agressores.

Totes aquestes dades contrasten amb les moltes discriminacions que encara pateixen les dones. Hi ha menys dones treballant fora de casa que no pas homes. L’atur colpeja amb més força a dones, a joves i a immigrants. Les dones cobren sous més baixos i tenen menor estabilitat laboral. Les dones són minoria a molts àmbits de poder. Als consells d’administració d’empreses i bancs, a òrgans i càrrecs directius, les dones són minoria arreu.

No s’entén que les dones continuïn patint situacions negatives de desigualtat, situant-se sempre per sota dels homes, quan les dades abans esmentades ens demostren que es comporten molt millor que nosaltres els homes. Una societat justa ha de premiar a la ciutadania que millor es comporta. I si les dones així són, de justícia és reconèixer-ho. Hem d’acabar amb la discriminació de les dones, més cíviques i menys violentes que els homes. Perquè, al cap i a la fi, les dones són millors.

 

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, març de 2010