Article publicat al Diari de Sabadell el dissabte 13 d’abril de 2013

Sabadell ha acollit aquesta setmana el Congrés Internacional de Ciutats Intel·ligents (Sabadell Smart Congress). Dels temes tractats surten idees força interessants, de les que també s’extreuen conclusions encara més interessants.

Un dels ponents, el nordamericà Jeremy Rifkin, deia que vivim temps diferents i de canvi. Tot i així, patim encara les conseqüències d’un model econòmic i social antic però molt poderós. Venim d’un model on quant més gran és una cosa, millor. Sobreviuen els grups empresarials i financers més grans. De fet, hi ha qui per assegurar la seva supervivència no fa més que créixer, amb casos tan propers com el Banc de Sabadell. La novetat de la globalització ha permès que qui fós més gran, creixés més i, així, tingués més poder. Si ens fixem bé, és el valor de la intel·ligència individual, d’una única empresa, d’un únic banc, competint contra les altres empreses i bancs. És individualisme pur, lluny de la cooperació.

Les empreses més grans del món pertanyen a tres sectors: combustibles fòssils (petroli i gas), financer i tecnològic. Són tres versions d’un mateix model: l’acumulació d’un bé, sigui petroli, diners o tecnologia. També sabem que quan les empreses d’un sector són poques i molt grans, acaben determinant els preus dels productes. D’aquí prové el joc de preus del petroli i del gas, que no pugen massa però no s’abaixen gens. Simplement mantenen els preus suficients per donar sucosos beneficis. A Espanya ho sabem prou bé, perquè tenim la benzina abans d’impostos i l’electricitat més cares d’Europa. I a un món on qui mana és el més gran -siguin empreses o països-, els conceptes de democràcia política o econòmica són impossibles.

Però hi ha móns on les coses han canviat molt. Internet ha permès la democratització de la informació i de l’opinió. Fa vint anys, aquest article només l’haurien llegit els milers de lectors habituals del Diari de Sabadell. Avui, posant el mateix article a un blog i difonent-lo per Twitter i Facebook pot ser llegit por molta més gent, de Sabadell i de molt més lluny. És prou conegut el paper determinant d’internet i de les xarxes socials a les revoltes de països com Tunis o Egipte. Avui l’opinió política ja no és només a mans dels partits polítics clàssics i dels mitjans de comunicació. Hi ha exemples com el Moviment 5 Stelle1, a Itàlia, que tirant d’internet ha obtingut més del 25% dels vots. Sumant intel·ligències individuals s’assoleixen intel·ligències col·lectives prou fortes com per canviar vells models de societat i de govern.

Al món energètic també poden passar coses semblants. El petroli, el gas o l’urani, són molt cars i només els tenen uns quants països i empreses. Si volem energia, no tenim més remei que sotmetre’ns als seus dictats. Però el sol, el vent, la pluja, les marees i les onades són de franc i estan arreu del món. Per tant, les energies renovables permeten que una masia, una ciutat o un país siguin energèticament independents. Només és qüestió de treballar plegats, de produir energia en xarxa, de compartir-la i així alliberar-nos d’un model antic però poderós, on depenem dels més grans i més forts. És el canvi d’una estructura de poder vertical, de dalt a baix, a un poder horitzontal, repartit entre tothom, de forma cooperativa.

Aquest enorme poder energètic trencaria el govern econòmic de les grans empreses energètiques, necessitades del capital dels grans bancs. La suma de petits fa un cos més gran que, aleshores, sí pot enfrontar-se als grans. Tot i així, ens queden pendents dues coses. En primer lloc cal canviar les lleis que dificulten les energies renovables. I, en segon lloc, acabar amb el “segrest” de patents. Hi ha nous invents -patentats- que afavoreixen les noves energies, però que estan en mans dels països i empreses que dominen el mercat del petroli i del gas. Retenen invents i millores només per no perdre poder ni diners.

El nou model de societat és al nostre abast. Ara, però, cal fer-ne els canvis adequats perquè més democràcia econòmica és també més democràcia política i real.

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, abril de 2013

1Que el Moviment 5 Stelle hagi assolit grans resultats mitjançant internet no significa que l’autor d’aquest article defensi i comparteixi les seves propostes polítiques i programátiques. Vegi’s el magnífic article de Ton Vilalta per conèixer els riscs d’ideologies com les del grup de Beppe Grillo: http://www.eldiario.es/agendapublica/M5S-Beppe-Grillo-partido-izquierdas_6_110998900.html