Article publicat al Diari de Sabadell el dissabte 9 de novembre de 2013

Recuperació econòmica?

El govern espanyol ha decidit que la crisi econòmica s’ha acabat, i afirma que ja n’estem sortint. Dóna dades com les següents: el PIB espanyol ha crescut el 0’1% al tercer trimestre de 2013, les exportacions creixen, arriba inversió estrangera a empreses espanyoles, etc.

Però no es pot parlar de final de la crisi mentre l’atur rondi entre els 4’8 milions de persones (dades INEM) i els 5’9 milions (dades EPA). La destrucció de llocs de treball oscil·la entre els 3 i els 4 milions des de l’any 2007. Mentre no tornem a tenir un atur inferior als 2 milions de persones, la crisi no s’haurà acabat. El 40% de les persones en atur a Catalunya no tenen cap ingrés econòmic (pels volts de 300.000 persones). I ens podem estalviar donar dades sobre famílies en situació de pobresa, perquè tampoc és qüestió de convertir aquest text en lacrimogen.

Necessitem saber quan i com podrem reduir l’atur a valors suportables. Si a Espanya es creessin 300.000 nous llocs de treball cada any, caldrien entre 10 i 13 anys per tornar a un nivell d’atur com el d’abans de la crisi. Això significa anar fins als anys 2023 i 2026. Tots els experts, de tots els colors, ideologies i sectors estan d’acord en que per crear llocs de treball cal un creixement anual del PIB superior a l’1’5%. I cap previsió dóna un creixement del PIB espanyol d’aquest tipus fins més enllà del 2016. Per tant, tenim un futur a curt i mitjà termini de manca de creació de llocs de treball, amb el mateix brutal nivell d’atur.

Actualment, a Catalunya i a Espanya es generen dos tipus de llocs de treball. D’una banda, hi ha llocs de treball purament temporals lligats a la temporada turística. Funcionen durant l’estiu i la primavera, i generen atur a l’hivern i a la tardor. L’altre tipus de llocs de treball que s’estan creant actualment són de substitució. Per exemple, una empresa acomiada a 5 treballadors que li costaven 100 en total i els substitueix per 5, 6 ó 7 nous treballadors, més joves i inexperts que li costen 70 en total. Es redueix el cost salarial, es crea algun nou lloc de treball, però la qualitat salarial i les condicions de treball són pitjors. La competitivitat de l’empresa millora pels sous més baixos, però amb un personal pitjor preparat la qualitat i quantitat de la producció es ressenteix. És pa per a avui però gana per a demà. A més, s’envia a l’atur a persones amb família que difícilment tornaran a trobar feina. Amb aquest model, es condemna a moltes famílies a l’atur crònic i de llarga durada.

Només podrem sortir d’aquest pou amb canvis profunds i substancials del nostre model de societat. I són canvis radicalment diferents dels que fan els governs de PP i de CiU, i dels que proposen la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional.

Per començar, cal canviar el que passa al sector públic. En dos anys el sector públic ha enviat a l’atur a 400.000 persones. Vivim a un país absurd on els quiròfans estan tancats, creixen les llistes d’espera, els metges emigren, etc. S’ha d’invertir la tendència i cal començar a contractar mestres, metges, personal sanitari, personal d’atenció social, etc. Es calcula que a Espanya només en feines relacionades amb l’educació, la sanitat i l’atenció social d’abast públic es poden crear força més d’un milió de llocs de treball. Caldran diners per poder pagar a tota aquesta gent, que haurien de sortir d’una reforma fiscal on per fi paguin els qui ara no paguen o paguen poc.

La feina a la construcció no tornarà, però sí que hi ha espai per a la indústria exportadora, la indústria que es basa en la R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació). I hi ha molt espai de creixement lligat a les energies renovables, en fabricació, exportació i instal·lació. Hi ha molts àmbits on crear llocs de treball, de qualitat, amb activitats que generen valor afegit de país. Hem de triar si volem ser un país de serveis públics amplis i de qualitat, amb una indústria moderna i exportadora, o si preferim ser un país que només competeix per preus baixos, amb pocs llocs de treball, de baixa qualitat i sous de misèria.

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, novembre de 2013