ELS ACUDITS DE L’AVE

Article publicat al Diari de Sabadell el dissabte 27 de gener de 2018

Aquesta setmana s’ha inaugurat el recorregut amb AVE entre València i Castelló de la Plana. Fou un acte amb torna, atès que una avaria va retardar mitja hora el primer viatge entre aquestes dues capitals de província. Se’ns ha explicat -i venut- que és un gran avenç, que permet unir Madrid amb Castelló, i que mostra l’eficàcia de l’aposta espanyola pels trens d’alta velocitat.

Més enllà de la triomfalista nota de premsa del Ministeri de Foment, hi ha altres parts d’aquesta notícia que són molt menys conegudes. La primera notícia és que l’AVE no és la via més ràpida amb tren entre València i Castelló. Hi haurà només dos viatges diaris en cada sentit amb AVE. I un viatge trigarà 42 minuts i l’altre 50 minuts. Mentre, hi ha 8 viatges diaris amb el més modest Euromed, que triga només 38 minuts. No deixa de ser un acudit que el tren d’alta velocitat sigui superat per trens més antics i tecnològicament inferiors. Tant l’AVE com l’Euromed són cars, costant entre 16 i 20 euros per viatge. Aleshores, sempre queda l’opció dels clàssics trens regionals. Poden trigar 1 hora en fer el mateix recorregut i, amb una tarja multiviatge, costa menys de 4 euros cada viatge. Cada minut d’estalvi de temps en el recorregut té un cost extra superior a l’euro. No sembla una rendibilitat massa lògica. Per acabar-ho d’adobar, recordem que hi ha només 2 AVE diaris en cada sentit. El total de trens diaris en cada sentit entre València i Castelló és de 61.

El nou AVE entre València i Castelló no és pas de massa alta velocitat. Entre les dues estacions hi ha 77 quilòmetres. Això significa una velocitat de 92’4 kms/h. Certament, és un acudit. Però hi ha més acudits al nou AVE entre València i Castelló. Ha costat 178 milions d’euros i ha trigat 3 anys en acabar-se. Però no és una via nova, diferent, d’ample de via europeu entre les dues capitals llevantines. Simplement s’ha afegit un tercer raïl a la via estàndar de rodalies. Ara, per les mateixes vies passen trens regionals, de rodalies, Euromed, Talgo, mercaderies i l’AVE.

No s’acaben aquí els acudits. El Ministre de Foment ha anunciat que farà una via nova per a l’AVE. Costarà 1.200 milions d’euros i es començarà a construir l’any 2019. Un cost de més de 15 milions per quilòmetre de via sembla, d’entrada, una barbaritat. A més, no hi ha cap projecte d’allargar aquesta nova via fins a Tarragona. El que tindria sentit en un AVE, tot i els dubtes que per sí mateix planteja, que és seguir la costa mediterrània, no està projectat. Tampoc hi ha res projectat (més enllà d’una línia de rotulador a un mapa) del famós corredor mediterrani per a mercaderies amb ample de via europeu.

Tot sembla indicar que algú ha volgut “complir” la promesa electoral de fer arribar l’AVE a Castelló. S’ha fet amb presses però s’ha acabat tard i malament. És molt car i és més lent que altres trens. Tot plegat no té cap sentit. Però, mentre, hi ha una realitat que continua sense resposta: les mercaderies.

Del País Valencià surten cada any cap a Europa 2.500 milions d’euros en fruita. I surten en camions, perquè no hi ha trens de mercaderies amb ample de via europeu. De pas, també podem explicar que el 29% de les fruites i verdures que es consumeixen a la Unió Europea surt d’Espanya. El 80% d’aquesta producció agrícola exportada prové de Catalunya, del País Valencià, de Múrcia i d’Andalusia. Curiosament són les zones que estarien afectades positivament per un corredor mediterrani de mercaderies amb ample de via europeu. 7.500 camions de gran tonatge (“trailers”) passen cada dia per l’AP-7 a Sant Celoni en direcció a Europa. No cal parlar, doncs, de contaminació ni de costos comparant transport per carretera i per ferrocarril.

L’aposta espanyola per l’AVE és insensata. L’any 2017 es van destinar inversions per més de 4.000 milions d’euros a l’AVE. I poc més de 300 milions per a Rodalies. Mentre, més de 10 milions d’usuaris de Rodalies van patir retards i incidències (5’6 milions a Catalunya, molts més que a Madrid).

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, gener de 2018