EL NEFAST MODEL DE MÚRCIA

Article publicat al Diari de Sabadell el dissabte 10 de febrer de 2018:

Temem pel futur del planeta i ja gairebé ningú nega els riscs que provoca el canvi climàtic. Però no cal buscar referències planetàries sobre el futur, sinó que tenim certeses molt a prop. És el cas de la comunitat autònoma de Múrcia. És el model nefast que està conduint a la destrucció de Múrcia.

Múrcia és coneguda com una de les grans hortes d’Europa. Més de 3’4 milions de tones de productes agrícoles surten de Múrcia cada any cap a la UE. Són préssecs, bròquil, llimones, raïm, enciam, tomàquets, etc. Malgrat aquesta sensació de ser una gran horta a cel obert, la realitat és que el PIB agrari (suma d’agricultura i ramaderia) puja només al 5%. Cal afegir-hi un 6% addicional fruit de la indústria agroalimentària murciana. Tot i així, les magnituds agràries i de la indústria relacionada són enormes. De Múrcia surten envasats en “cartró” 150 milions de litres de vi. És més del triple de la producció vinícola catalana. I són litres de vi venuts a poc més d’un euro. És l’aposta per la producció intensiva, de molta quantitat, encara que tingui poca qualitat. És el mateix que la seva producció ramadera, bàsicament porquina. A Múrcia viuen gairebé 1’5 milions de persones. Però al mateix territori hi viuen prop de 2 milions de porcs. És molta carn, de la que s’exporta gairebé la meitat, però de no massa qualitat.

Produir molt però a baix preu, sense qualitat ni elements que aportin valor afegit acaba generant greus problemes. I en aquest cas, sumant agricultura i ramaderia, els problemes són ambientals. A Múrcia no queda aigua neta al subsòl. De 63 aqüìfers, només 13 no tenen contaminants. Dues terceres parts de les aigües superficials (rius, torrents, canals i llacunes) tenen una qualitat “pitjor que bona” segons fonts oficials de l’estat. A Múrcia hi ha només 15 depuradores d’aigües residuals urbanes per a un total de 45 municipis. La resta s’aboca a rius i rieres, sense depurar. Fan falta 49 plantes de tractaments de purins, però el govern autonòmic hi dedica cada any diners per construir-ne només dues, i no aporta diners per al seu funcionament (ni tampoc l’estat). Múrcia no té aigua neta, per això la vol d’altres llocs, del Tajo, per exemple. Però és despullar un sant per continuar deixant nu un altre. El sistema agrari murcià és addicte a l’aigua i, malgrat tot, continua destruint la terra, el subsòl i l’aigua que hi queda. D’aquí a poques dècades, no quedarà aigua ni terra neta a Múrcia. Ja avui el famós Mar Menor és una llacuna bruta i contaminada.

A Múrcia, amb 2 milions de visitants anuals, el turisme representa el 11% del PIB (a Catalunya el 15% amb 19 milions de visitants). Tot i els problemes amb l’aigua, hi ha 22 camps de golf, bàsicament per al turisme (a Catalunya n’hi ha 53). I la costa pateix problemes creixents de contaminació. La “manga del Mar Menor” ja és només utilitzable per la part que dóna al mar. La zona de Portmán té residus de la mineria que arriben fins a 12 kms mar endins. A Escombreras es va construir una planta dessaladora que no pot funcionar perquè l’aigua del mar està massa contaminada. Per cert, l’empresa constructora -ACS- demana 700 milions d’euros d’indemnització per sobrecostos i per no poder-la posar en funcionament.

Tot i tenir gent treballadora i molta voluntat de progressar, no es poden fer les coses de qualsevol manera. Els models agraris intensius porten la destrucció del territori. Igualment les activitats industrials -o mineres- que no siguin respectuoses amb el medi ambient, són letals per a un territori. I el turisme, per molt enfocat que estigui cap a persones de rendes altes, ha de tenir una molt baixa incidència ambiental.

A Catalunya, o canviem els models agraris, industrials i turístics, o d’aquí a unes dècades no hi haurà tampoc terra per plantar ordi, ni aigua per als porcs, ni platges per a ningú. Però potser Bismarck tenia raó quan deia que “Espanya és el país més fort del món. Els espanyols porten segles intentant destruir-lo i encara no ho han assolit”.

Joan Saumoy i Gregori

Sabadell, febrer de 2018